Centre d’Informació i Recerca sobre el poble kurd

La pàgina que des del seu inici el Centre d’Informació i Recerca sobre el Poble Kurd tenia publicada de forma independent a la xarxa, passa des d’ara a incloure’s dins el web de l’entitat Justícia i Pau, de la qual el CIRK forma part. D’aquesta manera es reforça la vinculació entre l’entitat i el col·lectiu impulsor del CIRK, alhora que es millora la presentació de la informació. Per accedir a la nova pàgina heu de clicar aquí.  

En properes dates aquesta pròpia pàgina deixarà d’estar activa.

Aquest diumenge dia 21, a 2/4 de 10 del vespre i per La2, s’emet el reportatge El Sueño kurdo, la pesadilla turca. El documental sorgeix arran dels recents atemptats a la ciutat turca d’Istanbul, atribuïts a grups kurds i que han posat de nou el “problema kurd” en el punt de mira de la política internacional. Un conflicte que va tenir el seu punt àlgid els anys vuitanta i a principis dels noranta però que es manté en l’actualitat.

Un equip del programa En Portada ha recorregut les zones kurdes frontereres amb l’Iraq, Iran i Síria. A la serralada muntanyosa que separa Turquia de Iran i l’Iraq és on  es troba la major presència guerrillera i també el major dispositiu bèl·lic de l’exèrcit turc. En aquesta zona els militars duien a terme operacions dins de territori iraquoà a la recerca de refugis de les guerrilles del PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Més informació a:
http://www.rtve.es/FRONT_PROGRAMAS?go=111b735a516af85ccdc4135d9df82c2e123009d61eb00f778b60af793b191c31f8046a272f631c00f2b36914d2c86ed2208b3f5ef42c8d2f9e7d6128475784b30c889064b047b15d

El principal partit prokurd de Turquia, amenaçat de dissolució per lligams amb l’organització terrorista Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), ha presentat aquest dimarts la seva defensa davant la Cort Constitucional que el jutja. “Volem que el DTP [Partit per una Societat Democràtica] no sigui prohibit”, ha declarat a la premsa el president del partit, Ahmet Türk, al terme de la defensa presentada davant la Cort habilitada per dissoldre formacions polítiques. “La prohibició d’un partit que ha recollit dos milions de vots a les darreres eleccions legislatives crearà sens dubte una decepció a les persones que van votar-lo”, ha estimat Türk. El procurador de la Cort de cassació va reclamar el novembre de 2007 la prohibició del DTP per suposats lligams amb els independentistes del PKK i ser per tant un “fogar d’activitats perjudicials a l’independència de l’estat [turc] i a la seva unitat indivisible”.

Més informació a:

http://www.institutkurde.org/afp/?src=http://afp.institutkurde.org/AFP/francais/topics/actu/080916124417.yfiplfqd.xml

Tal i com ha informat l’Observatori dels Drets Humans a Síria, els serveis d’intel·ligència han ordenat el processament del sirià Mashaal Tammu, escriptor i important activista en favor dels drets humans kurd. La informació prové de militants que afirmen haver vist Tammu entrant al palau de justícia de Damasc el passat dimarts.

No s’havia tornar a veure Mashaal Tammu des de la seva desaparició el 15 d’agost després de sortir de la ciutat de Kubani, a la frontera nord de Síria, cap a Damasc. Tot i que el cotxe de Tammu es va trobar a prop del quarter general de les forces armades a la ciutat d’Alep, els serveis de seguretat sirians van refusar les incriminacions de grups de defensa dels drets humans que els involucraven en aquesta desaparició. Els advocats de drets humans estan ara mateix avaluant la situació tot intentant determinar si s’ha ordenat el processament de Tammu per un tribunal civil o militar. Tammu, de 50 anys d’edat, és el portaveu oficial del moviment d’oposició Futur Kurd.

La llibertat d’expressió roman estretament controlada a Síria, i les forces de seguretat tenen amplis poders per practicar arrestos i detencions. D’acord amb l’informe 2008 d’Amnistia Internacional, un total de 1500 persones van ser arrestades per raons polítiques el 2007 i centenars que van ser arrestades en anys previs romanien encara detingudes.

El cap del servei de recerca alemany (BND) dubta que els independentistes kurds estiguin en l’origen dels atemptats bomba que van provocar disset morts la setmana passada a Istanbul, publicava el diari Bild en l’edició del dilluns. Segons aquesta publicació, la més llegida a Alemanya, els autors d’aquestes accions podrien ser grups islamistes o directament la xarxa terrorista Al-Qaeda. “La tècnica usada a l’atac, el lloc, i el moment escollit recorden més aviat al context islamista o turc”, es podia llegir en aquest diari. Unes declaracions que apareixen just després que el ministre turc de l’Interior, Besir Atalay, hagués afirmat que els dos atemptats del 27 de juliol havien estat duts a terme per extremistes independentistes kurds i que la policia anunciés que havia arrestat la major part dels culpables.

Més informació a http://www.institutkurde.org/afp/?src=http://afp.institutkurde.org/AFP/francais/topics/actu/080803140612.sn9mvlyh.xml

El consell presidencial iraquià no va donar el vist-i-plau dimecres a la llei votada el vespre abans pel Parlament per a dur a terme eleccions provincials aquesta tardor. Precisament va ser el president d’aquest consell, el kurd Jalal Talaban, qui va plantar el seu veto. Aquests comicis havien de ser inicialment a l’ocyibre a divuit províncies iraquianes, sota la supervisió de la ONU. Però la llei electoral en discussió al Parlament des de fa mesos està bloquejada en tres punts: les quotes reservades a les candidates, la qüestió del vot dels desplaçats –la violencia ha regirat la composició ètnica del país- i finalment Kirkuk, la reclamada capital kurda del nord de l’Iraq, on hi ha importants pous petrolífers. 

En principi s’havia acordat un repartiment del poder en aquesta rica regió, però els kurds van barrar el pas a aquesta possibilitat. Finalment la llei electoral es va aprovar dimarts al Parlament però només amb 127 diputats presents dels 275 que composen la cambra, havent-se exceptat la resta en oposició al text. És per això que el president iraquià, el kurd Talabani, va refusar finalment dimecres de ratificar el text. Un gest que es considera, per part dels Estats Units, un revés al model federal que els nord-americans hi han volgut implantar des del derrocament del règim de Saddam Hussein.

Més informació a: http://www.institutkurde.org/info/1216899535.html  

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha reclamat aquest dilluns a Turquia interrompre les seves operacions militars per permetre l’alliberament dels tres hostatges alemanys apresats dimecres passat. “El PKK està preparat per deixar anar els tres turistes alemanys a condició que Turquia aturi els seus atacs militars dins la regió on ells han estat capturats i que l’alliberament es faci sota l’inspecció d’una organització internacional com Creu Roja”, ha declarat a l’agència AFP la portaveu de l’organització kurda, Sozdar Avesta. ”Tenen una bona salut. Han estat arrestats en reacció al que Alemanya ens ha fet. Demanem al govern alemanys de tenir una altre política en relació als kurds” ha afegit Avesta, que feia aquest comunicat des dels Monts Qandil (nord de l’Iraq), refugi dels rebels del PKK. Per a alliberar els tres alpinistes alemanys, les tropes paramilitars turques han llençat una operació al voltant del Mont Ararat, a l’est de Turquia, que ha estat declarada zona prohibida fins a nova ordre. El PKK entén que Alemanya dur a terme una repressió inaceptable cap als militants d’aquesta formació-guerrilla així com els seus simpatizants. S’estima que hi ha 2,4 milions de turcs vivint a Alemanya, dels quals sis-cents mil serien kurds.Més informació a: http://www.institutkurde.org/afp/?src=http://afp.institutkurde.org/AFP/francais/topics/actu/080714084710.tdle96wh.xml  

Els kurds Hadi Butimar i Layla Hassanpour van reclamar recolzament la passada setmana al País Basc i Navarra per tal d’aconseguir que se suspengui l’execució dels seus germans i periodistes Abdolwahed Hiwa Butimar i Adnan Hassanpour, condemnats ambdos a mort a l’Iran acusats d’espionatge i moharebeh (enemistat amb Déu). Hadi Butimar i Layla Hassanpour van ser rebuts pels grups polítics dels parlaments autonòmics basc i navarrès, als quals van fer arribar la seva petició. 

Més informació aquí: http://www.infomedio.org/2008/06/27/dos-kurdos-pendientes-de-ser-ejecutados-

Un recentment creat campionat internacional de futbol convida a equips d’Europa i l’Iraq a participar-hi. Es vol donar la possibilitat de participar en un torneig de futbol internacional a nacions que no poden competir en el Campionat del Món de la FIFA: és el Campionat del Món VIVA 2008. L’equip de futbol kurd està planejant d’anar-hi.

El Campionat del Món VIVA, que té lloc cada dos anys, està organitzat pel Nou Taulell de Federacions, una associació paraigües per a nacions no afiliades a la FIFA.

Salam Hussen, secretari de l’Associació de Futbol del Kurdistan, va explicar a The Kurdish Globe, que l’equip nacional del Kurdistan participarà al Campionat del Món VIVA, que tindrà lloc a Suècia a mitjans de juliol.

“Després de diversos intents, assistint a una reunió del Nou Taulell de Federacions el juny de 2006 i altre cop al 2008, formarem una esquadra que representi el Kurdistan iraquià i esdevingui un equip en competició al Campionat del Món VIVA 2008” va afirmar Hussen.

Hussen va explicar que el Ministeri d’Esport i Joventut del Govern Regional del Kurdistan (KRG) pagarà les despeses de l’equip, i va manifestar el seu agraïment a Muhammed Sadeeq, assessor del Ministre d’Esport i Joventut, Taha Barwari, pel positiu rol que va desenvolupar a l’hora d’afermar la participació de la selecció del Kurdistan al Campionat del Món VIVA.

El Campionat del Món VIVA tindrà lloc a la ciutat sueca de Gallivare, a Lapònia, del 7 al 13 de juliol. Participaran cinc equips en el torneig masculí i els partits femenins estan començant a crear expectació.

“Els equips que participaran en el torneig són l’amfitriona Lapònia de Suècia, Padània d’Itàlia, Provença de França i la Regió del Kurdistan iraquià i Assíria de l’Iraq” va dir Hussen. Un equip de dones del Kurdistan jugarà en un torneig femení contra Lapònia, va afegir, assumint així la realització de partits femenins.

Hussen anima els kurd a recolzar l’equip i és de l’opinió que el fet de jugar el Campionat del Món VIVA podria beneficiar l’equip kurd de cara a participar, potser de manera continuada, a competicions de nivell internacional.

La primera selecció de futbol kurda es va crear el 1970; de totes maneres, a causa de la situació política i de seguretat, la seva participació en competicions va ser limitada.

“Nosaltres no sabem a quin nivell jugarem de manera satisfactòria; hem de donar el millor per mostrar el que podem fer i esperar que els resultats ens afavoreixin” va dir Abdulqadir Shahoyee, assistent de l’entrenador de la selecció kurda, tot afegint: “Els components de l’equip han estat seleccionats entre els jugadors de la Lliga del Kurdistan i entre els que viuen a l’estranger”.

Shahoyee va explicar que l’entrenador de l’equip és l’entrenador del Club Peris (un equip kurd) i que no va poder convocar els jugadors de l’Erbil i el Duhok perquè jugaran la lliga iraquiana, que s’espera que comenci molt aviat.

“Els jugadors s’han concentrat en un camp d’entrenament a la ciutat d’Erbil sota la supervisió de l’entrenador; l’equip partirà el 27 de juny per tal que els jugadors puguin aclimatar-se a Suècia abans que comenci la competició” va afirmar Shahoyee.

“S’espera que Didar Hamid, porter de la selecció nacional iraquiana, Halgurd Mala Muhammed i Hoshmand Jalal, el màxim golejador de la Lliga del Kurdistan l’any passat, acumulin èxits per a la selecció kurda.

L’únic problema que la selecció té amb el Nou Taulell de Federacions, va manifestar Shahoyee, és el dels jugadors que encara estan esperant el seu visat ja que en aquest aspecte el temps corre en contra seu.

El Parlament turc ha aprovat aquest dijous una llei autoritzant una nova emissora de televisió pública en llengua kurda, una promesa que el govern havia fet a la comunitat kurda de Turquia.
 
El text de la llei, que permet aixecar les restriccions que pesaven sobre les emissions en llengües estrangeres haurà de rebre l’autorització del president de la república per poder entrar en vigor.
 
El primer ministre Recep Tayyip Erdogan va afirmar al mes de març que la televisió nacional TRT obriria una cadena espescial per emissions en kurd, persa i àrab al sudest de Turquia, a la zona fronterera amb l’Iran i l’Iraq.
 
TRT va llançar el 2004 un programa setmanal de trenta minuts en llengua kurda trencant així un tabú dins un país on l’ús públic del kurds estava fins fa quinze anys prohibit.
 
Més informació a http://www.institutkurde.org/afp/?src=http://afp.institutkurde.org/AFP/francais/topics/actu/080611161835.81jnfcnw.xml